Català
English
French
German
Italian
Portuguese
Español
EL PREGÓ DE LA LECTURA ANY PER ANY
L’any 2014 la Biblioteca va iniciar el projecte del Pregó de la Lectura, amb la intenció de convertir-lo en un dels actes principals dins la celebració de la Diada de Sant Jordi, tant per part de la Biblioteca com pel propi municipi del Vendrell.
Els Pregons són odes al llibre i al fet lector, i per tant, a la vida mateixa. Per recordar aquest important esdeveniment, recollim la col·lecció de pregons fins a l’actualitat, amb la finalitat de compilar-ne la memòria de tots els seus Pregoners i de totes les idees i pensaments que han glossat.
Feu clic en aquest enllaç per accedir i llegir el pregó de cada any.
NEUS OLIVERAS SAMITIER, llicenciada en filologia anglesa i catalana, he estat professora de literatura a l’INS Baix Penedès. A Manresa, la meva ciutat natal, participo de molt jove en activitats literàries: membre cofundador de la revista Faig, premi de contes Cavall Fort o 1r premi narrativa a Badalona. L’activitat a l’Institut comporta una fase creativa de muntatges teatrals amb alumnes. He dedicat estudis a Ramon Ramon i Vidales i, especialment, a Àngel Guimerà, com He mort el llop!, o sóc coautora del projecte museològic de la Casa Museu Àngel Guimerà. Des del 2002, formo part de la coordinació del Club de Lectura.
En Josep Maria Inglès i Rafecas neix al Vendrell un 30 de juliol del 1932. Després de fer els seus estudis bàsics entra d’aprenent a la Impremta Ramón on allà, per mitjà de les publicacions i de l’embolcall literari de la pròpia impremta, li neix l’amor per la literatura i per la història. Al 1950 entra a treballar a Ràdio El Vendrell fins que empren cap els anys 70 l’opció de fundar la seva pròpia impremta.
És la representació de la persona autodidacta ja que sense estudis, acaba sent entès en llengua i literatura en la que practica escrivint poesia, teatre, narrativa i articles diversos en la premsa local. Finalment, per la seva recerca històrica de la vila, és reconegut com historiador local rebent el nomenament de Cronista oficial de la Vila del Vendrell.
Xavier Sanjuan. El Vendrell, 1976. Sempre porta un llibre en blanc on hi escriu tot el que li passa pel cap. Llicenciat en Periodisme va descobrir el món del guió. Des de llavors crea histories i continguts sobretot per a programes de ràdio i televisió. També ha escrit el conte il·lustrat, Que sigui Festa Major, el llibre interactiu Màster Xof! o l’obra de teatre Bona nit, benparits! entre d’altres. El pregó de lectura del 2016 el va dedicar a una paraula japonesa: “tsundoku”.
Va nèixer a Nou Barris (Barcelona) l’any 1992, i es va graduar en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 2015. Actualment treballa al sector privat com a Director de Màrqueting d’una empresa de pintures.
La seva gran afició és la lectura de ficció. Ha estat compromés amb l’activisme i la cultura popular del Vendrell des de sempre. A més del Pregó de la Lectura del 2017, va ser cap de colla dels Nens del Vendrell la temporada 2015, i pregoner de la Festa Major el 2019.
Any 2018: Josep Borrut i el Club de Lectura de l’Escola Pau Casals del Vendrell
Josep Borrut Casellas, ha estat Mestre de Primària, sempre en escoles del Vendrell (1982-2018). La creació de la biblioteca a l’escola de Coma-ruga i el seu desenvolupament al llarg de 25 anys, el va portar a ser assessor tècnic de biblioteques escolars al Departament d’Educació durant un any. Ha estat formador-assessor en biblioteques escolars arreu de Catalunya i col·laborador en activitats de lectura a la Biblioteca Pública Terra Baixa.
A l’Escola Pau Casals va iniciar un Club de Lectura l’any 2012 amb trobades un dia a la setmana a les tardes en sortir de classe. I per Sant Jordi del 2018 van fer tots plegats el Pregó reflexionant sobre la lectura a l’escola. El grup d’aquest curs estava format per Helena Salguero, Biel Vidal, Ènia Figueras, Adriana Ifrim, Lucía Canal, Elena Navarro, Judit Rebollo, Mar Amorós i Daniela Guerrero.
Any 2019: Ball de Diables del Vendrell
“Diable sóc d’aquest ball
diable sóc i seré
Visca la diablessa i les banyes de Llucifer”
El Ball de Diables del Vendrell és una colla centenària que forma part del model tradicional d’aquest tipus de balls amb parlaments de Catalunya, a més d’un dels elements de cultura popular més viu i arrelat del Vendrell. Això fa que encara es mantingui l’autèntica essència del que era el ball històric.
Actualment, el col·lectiu està integrat per més de 50 diables amb ganes de continuar fent història i seguir la trajectòria de més de 500 anys de diables a casa nostra.
Any 2020: Juli Grandia Cortina
Juli Grandia va néixer a Sant Fruitós de Bages el 1951.
Ha estat gestor cultural i ha col·laborat amb la premsa comarcal del Bages i del Baix Penedès.
Podeu veure el pregó en format vídeo clicant al títol d’aquest apartat, o llegir-lo fent clic aquí.
Marina Durany, a més d’artista multidisciplinar, és una persona vinculada a la Biblioteca que es defineix a ella mateixa amb aquestes paraules:
“Néixer a la riba del Mediterrani ha fet que, tot i els viatges cap a altres mars i muntanyes, sempre hi torni. Aquí, on l’aire fa olor de mar i el sol gairebé cada dia somriu, sóc feliç.
De petita vaig començar a estudiar música en un conservatori, i vaig acabar dos superiors i dos màsters de flauta travessera i traverso a Amsterdam.
Agraïda a tots els professors, en especial a les seves manies; superar-les ha estat un repte important per coneixe’m més a fons i alimentar la meva autoestima i professió. L’època d’estudiant em va marcar molt, i recuperar l’estima i espontaneïtat en la música ha estat un camí necessari per poder seguir sent músic.
Pel que fa la pintura, sóc estrictament autodidacta. Necessito viure el camí i l’experiència tota sola i viure’n els accidents. Tinc la convicció que els “accidents” en la pintura (segurament en la vida també) t’obren les portes del camí a seguir. Idees i control són lluny del que pinto; em planto davant del blanc del paper i deixo que la sorpresa arribi. Trobo més important viure la vida que centrar-me en la tècnica, cada experiència vital alimenta el meu art.
La necessitat de compartir les pintures és immensa, igual que l’agraïment que sento per poder pintar en aquesta vida.
Un dels plaers més grans és pintar en directe conjuntament amb músics o poetes.
Per als curiosos: he participat en orquestres com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquesta Ciudad de Granada, l’Orquesta Sinfónica de Galicia, l’Orquestra Simfònica del Vallès; orquestres de música antiga com Al Ayre Español, Bach Zum Mitsingen, Bachvereniging i Harmony of Nations, i actualment sóc flauta solista de Vespres d’Arnadí i l’Orquestra Barroca Catalana.
En el camp de la pintura, vull destacar que he il·lustrat el llibre Pluja Daurada (reflexions espirituals) de Xavier Bertran. A més de fer exposicions, he pintat en directe amb els Barcelona Clarinet Players a l’Auditori de Barcelona i, dins el Festival de Vespres d’Arnadí, a l’òpera Apol·lo i Dafne de Haendel.
També m’agrada escriure, sentir-me poeta, o bona amiga dels poetes. Si escric frases, poesies, són pulsions internes que necessiten sortir enfora.”
Podeu llegir el Pregó de la Lectura del 2021 fent clic en aquest enllaç.
Gemma Ventura i Farré (el Vendrell, 5 de novembre de 1990) és una periodista i escriptora catalana que treballa a la revista digital Catorze. Abans, havia estat mestra de primària especialitzada en música. Va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa el 2023 amb la novel·la de debut La llei de l’hivern. Aquesta obra, escrita sota el pseudònim de Laura Vallclara, explora el tema de la solitud i com fer front a les absències mitjançant la memòria i la imaginació.
“A «La llei de l’hivern» dic que els arbres, encara que no ho veiem, sota terra, s’ajuden. I si en un bosc un roure està malalt, els del costat, a través de les arrels, li passen aigua. Dic que hi ha persones amb qui em passa el mateix: subterràniament hi estic connectada. És igual si són lluny de mi, si estan vives o no, les duc a dintre, i em donen força, em guien i m’acompanyen. És per això que dic que la solitud no existeix. Perquè dintre nostre tenim un món privat riquíssim. Fet de persones, de desitjos, de records, i també d’un invisible que travessa els anys i els països: l’art. Fixeu-vos-hi: un llibre neix de l’interior d’un escriptor i va a l’interior d’un lector: i tot d’una, dos desconeguts estan connectats.“
Fragment del ‘Pregó de la Lectura 2023‘
Any 2024: Rosa M. Marcé Recasens
Rosa Maria Marcé i Recasens (el Vendrell, 1964) és Catedràtica de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) des de 2010, i des de 2018 també n’és Professora Distingida. Des de 2020 és vicepresidenta de la Societat Catalana de Química, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha impartit classes principalment a la Facultat de Química de la URV i ha dedicat la seva recerca a l’estudi de contaminants en diferents tipus de mostres ambientals (aigua, aire, biota, pols, etc..), els resultats de la qual ha publicat en un nombre elevat d’articles científics i capítols de llibre.
En la seva tasca científica sempre ha mostrat un gran interès per l’ús correcte del llenguatge científic en català, interès que ha transmès als seus deixebles.
