Generic selectors
Només coincidències exactes
Cerca en títol
Cerca contingut
Cerca a publicacions
Cerca a les pàgines

Centenari de la Biblioteca Popular

CENT ANYS DE BIBLIOTECA AL VENDRELL

 

La Biblioteca Pública Terra Baixa celebra el 2020 cent anys de servei a la vila del Vendrell, des que el 17 d’octubre de 1920 es va inaugurar la Biblioteca Popular a la Rambla del municipi.

Tot i els condicionants derivats de la pandèmia, s’han programat un seguit d’actes i activitats per commemorar aquesta efemèride.

En aquest apartat s’hi recullen algunes de les que s’han programat i desenvolupat per celebrar aquest aniversari.

 

REPORTATGE SOBRE LA BIBLIOTECA POPULAR DEL VENDRELL

Audiovisual, produït per TV el Vendrell i l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, sobre la construcció de la Biblioteca Popular del Vendrell, obra de la Mancomunitat de Catalunya, que fou inaugurada el 17 d’octubre de 1920.

El fons de la Biblioteca Popular del Vendrell es troba dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

 

 

DIORAMA DE LA BIBLIOTECA POPULAR

Com cada any, amb l’arribada del desembre i les festes de Nadal, el Grup Pessebrista del Vendrell instal·la un dels seus diorames al vestíbul de la Biblioteca Pública Terra Baixa perquè tant usuaris com visitants el puguin veure i gaudir.

Enguany, amb motiu del centenari de la Biblioteca Popular, que va ser inaugurada l’octubre de 1920, l’obra exposada és un homenatge a aquest important equipament que des de fa un segle està donant servei a la vila.

El seu títol és “Jesús entre els doctors (Pau Casals, Jaume Ramon, Àngel Guimerà i Benvingut Socias”, i és una reproducció de tant emblemàtic edifici que inclou també una representació dels personatges conversant a la seva porta d’entrada.

VÍDEO ELABORAT DES DE LA REGIDORIA DE CULTURA SOBRE LA BIBLIOTECA POPULAR

Des de la Regidoria de Cultura s’han elaborat diversos vídeos dedicats, entre d’altres, a racons de la vila amb molta història. 

La sèrie porta el nom d'”Oh! Què curiós!”, i es va estrenar amb un vídeo dedicat a la Biblioteca Popular.

 

 

EL DIETARI DE LA BIBLIOTECARIA

Avui primer dia de funcionament de la Biblioteca han concorregut en ella es pot dir tot el poble, abundant-hi la mainada; de primer movien gran terrabastall però per fi se’ls ha fet entendre que el silenci era precís. Hem tingut obert de la 1 a les 2 i de les 5 a les 8 del vespre. Al migdia no ve tanta gent però al vespre abunda massa. Venen joves aimants de la lectura i es veu perquè estan força distrets“. (Teresa Hostalrich, primera bibliotecària. Dietari 1).

Així començava la vida avui centenària de la primera institució cultural en majúscules de la vila del Vendrell, la Biblioteca Popular, actualment Biblioteca Pública Terra Baixa. 

El mes de juny del 1916 els vendrellencs, veient com la veïna ciutat de Valls posava la primera pedra de la Biblioteca Popular que els havia concedit la Mancomunitat de Catalunya, covaren la voluntat de tenir-ne una de pròpia. En paraules de l’alcalde del moment, en Francisco Fernández Zorrilla: “Per això el nostre Ajuntament que no dorm, que no ha dormit mai quan s’ha tractat dels interessos morals i materials del poble, tan prompte com pogué, aprofità el concurs obert per la Mancomunitat per demanar la concessió d’una d’aquelles biblioteques per a la nostra vila…”. Així doncs, el 26 d’octubre de 1916 l’Ajuntament acordà acudir al concurs públic obert per la Mancomunitat per sol·licitar una biblioteca que li fou concedida el mes de desembre.

En uns moments socials i polítics convulsos, el Vendrell del moment era un nucli poblacional de més de 4500 habitants, amb una dinàmica econòmica marcadament agrícola i vitícola, integrada en la xarxa de comerç via ferrocarril que ja havia generat molts canvis en la dinàmica productiva i social del municipi.

La societat vendrellenca del moment era d’esperit cooperativista i amb molta motivació cultural com queda significat per la presència d’impremta i premsa local molt importants, així com pel seu ampli teixit educatiu i associatiu i per l’herència cultural del segle XIX tan esplendorosa.

El març de 1917 s’escull la maqueta de l’edifici d’estil noucentista (el Consistori trià, d’entre els dos projectes arquitectònics oferts per la Mancomunitat, el de Ramon Puig Gairalt, desestimant el de Lluís Planas, a diferència de les altres cinc Biblioteques Populars construïdes anteriorment)  i s’assenyala el terreny on s’havia de construir, que fou cedit pel mecenes Joan Ferrer Nin, fill de l’il·lustre vilanoví Otó Ferrer Nin, advocat, diputat provincial i alcalde de Barcelona, al qual se li va dedicar el carrer lateral de la biblioteca que actualment porta el seu nom.

El dia de Santa Anna de 1918, festa major al municipi,  es congregaven al Vendrell distingides personalitats i un nombrós públic per assistir a l’acte de col·locació de la primera pedra. El Diari del Baix Penedès (núm. 594, 4-8-1917) ho ressenya amb una llarga i detallada crònica. En paraules d’Eugeni d’Ors:  “Assistim avui amb gran joia a una festa de cultura que constitueix els anhels del nostre esperit. Assistim a una fundació […]. Aquest programa [de Festa Major] conté una sèrie de fills il·lustres de la població que són honor de la pàtria i veus aquí, doncs, com allò que en altres indrets serviria per estimular, aquí al Vendrell serveix per perpetuar la glòria que ja posseïu. […] La Biblioteca Popular ha de servir per això, per fomentar, per engendrar, noves glòries”.

Aquests fills il·lustres que ja havien posat el nom del Vendrell al mapa dels distingits, tals com Pau Casals Defilló, Àngel Guimerà Jorge, Jaume Carné Romeu, Benvingut Socias Mercadé entre d’altres,  foren precisament alguns dels membres del primer Patronat Cultural de la Biblioteca, òrgan benefactor i de representació que havia d’assessorar i acompanyar  la direcció de la mateixa Biblioteca.  Al Vendrell,  els càrrecs representatius del Patronat  també van ser ocupats excepcionalment  per una dona, Maria Julivert Aulés, tal i com remarca T. Mañà al seu llibre sobre les Biblioteques de la Mancomunitat.

Segons l’estudi de  Gisela Alcón Vidal sobre  l’esperantisme i el grup Frateco al Vendrell, Maria Julivert va ser una vendrellenca rellevant en el món de la cultura de la vila i també estretament vinculada a la Biblioteca Popular. Assenyala  G. Alcón que a les sales de la Biblioteca s’hi van fer exàmens d’esperanto i l’any 1933, durant els Jocs Florals Internacionals i al XVI Congrés Català d’Esperanto, la biblioteca va ser un escenari clau de les activitats que s’hi van celebrar, com per exemple el curs de la professora estoniana Elinjo Pähn.

El 17 d’octubre de 1920, darrer dia de la Fira de Santa Teresa,  s’inaugurà la Biblioteca Popular amb l’assistència del President de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, acompanyat de les autoritats locals a qui se li feu present d’una bandera catalana (avui encara conservada)  que el Centre Nacionalista del Vendrell havia adquirit per subscripció popular i havia estat brodada per part d’un grup de dones del municipi.

El 1920 la Biblioteca Popular comptava ja amb 1500 exemplars, entre els quals destacaven llibres clàssics traduïts al català, i el nombre de visitants i lectors anava en augment mes a mes. Disposava a més de premsa diària de Barcelona, el periòdic Excelsior de París, la revista Vell i Nou i algunes revistes de moda. Els nens també disposaven de la secció de contes infantils.

La primera bibliotecària fou Teresa Hostalrich, seguida de Maria Fontseré. Maria del Pilar Belmonte Vidal en va ser la bibliotecària, amb gran professionalitat i entrega, durant quaranta-sis anys, un període prou llarg com per mantenir-la encara avui molt viva en el record i l’imaginari bibliotecari  de la generació de vendrellencs que van viure plenament aquella Biblioteca Popular.

L’edifici  avui es conserva amb tota la seva esplendor i significança arquitectònica i forma part del catàleg del patrimoni local. Tal i com deia Eugeni d’Ors, “ha de representar el començ d’una vida nova”, i així va ser, la presència de la Biblioteca al bell mig de la Rambla, al costat mateix de l’estació de ferrocarril a l’entrada de la vila, no va ser un fet insignificant, sinó que esdevingué una porta oberta a un nou futur per al Vendrell.